*La ermita*


 L'ermita, avergonyida pel tracte rebut per l'Església i la deixadesa dels polítics, des de la humilitat de les seues faccions i la composició material, provinent de pedres de riu i terres d'alluvió, vol en la seva tranquil·la desesperació enfonsar-se i tornar a ser part de la matèria que la va edificar, mimetitzar-se amb el terra que la va engendrar, després en aquest espai sempre estarà present la seva ànima. Ella que va sentir canons i trets i precs i cants i músiques lúgubres de Setmana Santa, el Sermó de les Set Paraules i també les rialles i jocs dels petits el tercer dia de Pasqua. 

Humil, filla humil de gent humil hauria d'haver rebut un tracte millor i conservar i preservar el que és per a Nules una de les Tres Joies més antigues, entre la casa de Castells, ella mateixa i el Convent per ordre cronològic, potser. No volen invertir-hi perquè no produeix ingressos ni vots, mentre l'Església va atresorant les 60.500 tones d'or pur, i els polítics estan ocupats en les comissions i les propostes a llarg termini.

¿Deu vos guard?

Que el terra us siga lleu…!

*B.M.*

Comentarios

Entradas populares de este blog

*L’Egypte*

*Bous al Carrer*

*Apapachar*