*El Madrigal, el nostre troç*

 ~El troç del Madrigal~ 

El sentiment d'aferrament i querència cap a les coses que costen suor i llàgrimes d’adquirir, queda incorporat a la nostra idiosincràsia permanentment. Els treballadors del camp, de la Plana Baixa, en els inicis de l'agricultura, quan aconseguien adquirir un terreny cultivable, a més d'anar a llogar-se o pregar-se per als propietaris rics, quan acabaven el jornal per a l'amo, se n'anaven al seu, al troç... al seu tros, i feien hores i més hores, en mires a aconseguir coses per a la familia. Corrent els anys 20, uns il·lusionats i visionaris aficionats al futbol, del poble llavors anomenat Villarreal de los Infantes, van comprar un troç a la Partida El Madrigal, amb la idea de practicar el foot ball en un terreny propi i acondicionat per a esportistes i per a espectadors. Aquest sentiment de propietat que van impregnar al troç, iniciat pels components del Foghetecaz i per les següents directives del Vila-real, perdura al sentir dels socis. Tot lo bo que ha passat a l'equip del Vila-real és degut a la gent, la massa, els directius, els jugadors i les facilitats polítiques per aconseguir ampliar qualsevol cosa que ha fet falta, perquè tot ha estat per bé del poble, així ho coneixem. Tot és susceptible de ser comprat o venut, però el sentiment de propietat del troç, del troç del Madrigal, roman i romandrà a la ment i al cor dels socis del poble de Vila-real... permanentment, tant com l'agraïment als qui ho han aconseguit. Comercialment, podem canviar el nom a la paella, però sempre serà paella, digui-ho Agamèmnon o el seu porquer. Això de “La Ceràmica” perdurarà, perque…poderoso caballero es don dinero, però “El Madrigal” sempre serà el nostre troç… 

Gràcies Vila-real, gràcies a la bona bona gent! 

Ara perque el club l’han convertit en un negoci familiar, els partits bons els porten a Miami o on voldràn i rebaixaràn preus i donaràn facilitats, pero el sentiment, sols el tenen els del troç, com es veu…els de sempre…

 *B.M.*