*Las Meninas*

 Perquè he nascut a Catalunya, sóc català, m'agrada ser català, no ho puc negar i més ara que donen bombes i armes sobre nosaltres, sent com som lliurepensadors i europeistes, laics i permissius. De tot n'hi ha en aquest món.

Tinc relació amb el nebot nét de Narcís Monturiol, pioner de l'art de navegar per sota l'aigua, sens dubte la mostra per a Peral del que seria el submarí. 

El cas és que el seu cosí Bertomeu era l’amo d’un antiquíssim despatx burocràtic dels que ara es diuen immobiliàries. 

Retrotraient-nos a l'època de 1656, quan Velázquez va pintar en grandària 381 × 276, el quadre que ha anat canviant de nom, que primerament es va anomenar “Retrat de la senyora emperadriu amb les seves dames i una enana” després se'l va denominar “La família del senyor rei Felip IV” més tard “La família” i ja el 1843 “Las Meninas”

Covarrubias diu que el menino és un sirvent que cuidava a la reialesa, ve del portuguès, com Juan Carlos I va venir després de passaportar el seu germà, el que seria per davant d'ell “hereu” però aquesta és una altra història, història callada, però història.

Després de tantíssims estudis i interpretacions magistrals i no tan magistrals, relacions amb la física, la perspectiva i la fotografia. 

Aportarem la nostra documentada, si cal, notícia: “Las Meninas” es va pintar en una tauleta 40 × 30 cm per presentar-la com a ganxo per a la venda de l'immoble on apareixen els 11 personatges del quadre. Es va posar a la venda el palauet en 5000 reals i, fins ara, no hi ha constància de cap venda.

Al voltant de la tauleta i la pintura posterior, en gran, s'ha creat un món dels colors negres de Velázquez, de la perspectiva i de la profunditat dels plans, etc., etc.

 Això volia aportar amb el beneplàcit de Monturiol a qui desitjo que la terra li siga lleu… , com així ho espere per a mi.

*B.M.*