*Gente corriente*

 Ningú està bé al cent per cent en cap aspecte, això és evident, ni en percentatges molt menors, però potser per la meva manera de deambular amb ànim de fer esport -caminar, en quantitat- me'n vaig trobant al carrer amb coneguts de fa anys, al que escoltant-los, els atribuiria una càrrega de bogeria existencial evident. En dos dies n'he trobat dos, dignes d'estudi profund… El d'avui, a qui havia saludat maquinalment passant i anant-me'n, m'ha recollit i m'ha tingut una hora parlant-me que en quatre anys s'acaba el nostre món conegut. Utilitzant dades històriques, és professor d'història; m'ha narrat situacions dels darrers 9000 anys. Molt interessant tot. M'ha recomanat dos llibres i hem quedat a tornar a reprendre allò que s'ha parlat, però amb cautela i sense donar dades al CSI. M'ha deixat preocupat, ja no la finalitat que pronostica, sinó la seva integritat pensant. Vivint així, es viuen diverses vides alhora, i a mi que em costa viure una sola i no aconsegueix despatxar tots els assumptes que comporta, ni m'imagine distribuint el meu cervell en porcions per atendre set vides. És que em poses a veure una pel·lícula amb subtítols i una de dues, o llegeix el texte o veig què fan els actors.

Anís…em fa falta anís…del bó…del Mico.

*B.M.*