*Comunions*

 A Vila-real, Ximo tenia una botiga de roba. Avui ja no existeix. Roba de dona sobretot i a l'època de comunions, vestits de comunió…tot en comunió i festa. 

Ximo comprava a les monges d'Ontinyent. Anava els diumenges amb diners comptants i sonants a la butxaca i la furgoneta tornava plena de gom a gom. Vestits de qualitat. La mateixa confecció que venien les tendes cares de luxe de Vila-real i Castelló. 

Ximo posava el marge de beneficis acceptable i venia a un terç més barat que els altres. A la seva botiga es podien veure fàcilment cuatrecents vestits de comunió de nen i nena ordenats per talles i preus. 

Ximo portava l'inventari pràcticament de cap, però amb notes escrites. 

Al final de cada dia comptava els vestits, comptava les vendes i els diners recaptats. De l’exposició del diumenge anterior, arribat el dimecres al migdia em deia: -Ara ja he fet la pau del que vaig comprar,  tot el que queda a la botiga és benefici. 

Continuava la setmana i en arribar dissabte a la nit dels quatrecents vestits que havia portat, en quedaven uns cinquanta. Preparava la compra de diumenge i una altra vegada a Ontinyent, quatrecents vestits més,  i un secret de collita pròpia, els cinquanta vestits que s'havien quedat sense vendre la setmana passada, sense mirament, els pujava de preu un quaranta per cent més i aquests vestits, totalment comprovat, amb el nou preu, dilluns o dimarts estaven venuts. 

Un mag de la venda era Ximo. 

-No et fies de la rebaixes,  compra el primer dia i només si et fa falta, i si ho penses veuràs que moltes vegades no et cal comprar res.