*Tocóns*

 Els “tocons” de l'Església Major són un símbol, un referent històric, per a nosaltres, teniem tretze anys. 

Ara ningú els fa cas, ningú els mira; eren el suport del cap de la fila de jugar a “xurro”, eren barrera jugant a bou,  amb banyes de veritat. I per aquí entràvem al lloc màgic, prohibit, al nostre particular Room Escape monstre. L'església va estar en obres uns quants anys, prou per a nosaltres.

¡Quina manera de jugar, de pujar i baixar per les rampes de fusta!

Era una enorme estructura interior per a l'obra de l'Església Major. Anys més tard ho he vist igual en Aya Sofia, en Estambul,  però allà no podíem jugar. 

Quan es van reprendre les obres a nosaltres no ens va semblar bé. Era nostra casa de jocs!

Érem una vintena els que anàvem gairebé diàriament. Els “policeros” ens renyien, i ens perdeguien, però nosaltres, ni cas. Les nostres mares no sabien que anàvem allà, per sort, ningú es va fer mai mal.

Ara si entre a l'església recorde per on fèiem les nostres pujades i baixades, els nostres recorreguts fantàstics. 

Això no té preu i ningú no ens ho pot treure.

¡Quins temps més bonics…erem feliços, malgrat tot, i no ho sabíem…!

*B.M.*