*Mercat de bules* “3”

 Deixa d'escriure que aquesta gent no són de fiar, i ara quan parlen…ni sí, ni no…no digues res…

-¿Tot això no tindrà res a veure amb el capellà de Nules, el que van matar o lo que passara amb ell?

-Y, jo que sé!

-¿Passem o esperem, són les 9:10?

-T'han dit que a la sagristia, doncs endins… 

Algunes dones assegudes davant de la Xeperudeta, resen… passen dos capellans, un és negre. 

Creuem tota la capella i entrem a la sagristia. 

-Ostres! 

 -Hi ha sis persones amb sotana i dos vestits de carrer. 

-Passe vostè només, ningú li ha dit que vinguera acompanyat. 

-Jo creia que hi hauria una sola persona per parlar i vostes en  son vuit. 

-Passen tots dos, al fons, a l'oficina, aquesta porta. 

A l’oficina hi ha una altra persona, vestida de vermell, Maremeva és el cardenal. ¡Què passa aquí!

-Bon dia ens done Deu, saluda el cardenal. 

-Bon dia. Això espere. 

-Sé que vostè escriu, fa relats, l’he llegit, m’agrada l’estil…el que no m’agrada és que punxe en la meva direcció…¿Perquè ho fa?

-Jo escric lo que  em pareix,  escric de gent, de coses, de política,  de fets que he vist, de fets que m'han explicat i també de coses imaginàries. 

-D'acord, no vull que canvie ni més ni menys,  sols, quan parla de la meva institució. Vull signar un acord amb vostè. Ara li dirà l’economista, com vull que fem. 

-Bon dia. Jo porte els assumptes econòmics i he redactat un contracte a instancia de monsenyor, la proposta, consta de 24 conferències que haurà de fer vosté durant els propers quatre anys. De tema lliure i on quedem.

La part econòmica ara la explique. He de dir-li que si no es fa una conferència, queda anul·lada i saldada, vull dir que vostè igual la cobra sense fer-la. La xifra anual és de 360.000 € que rebrà el primer dia laborable de cada any, anticipadament. Què li sembla? 

-Tema lliure, diu, lo que jo vulga?

-Si, aquí i a l'estranger, les despeses són a càrrec nostre. 

-¿Ho puc pensar? necessite almenys dos dies. 

-És prudent, monsenyor? 

-D’acord,  prenga el meu número de telèfon particular i anirem parlant. Vull un escrit sobre…ja li ho diré…

-Que este contrato llegue a buen fin…es gracia que esperamos alcanzar de nuestro Salvador Blablabla blablabla, aixi fins l’Amén.

 

-¿Volen un cafè?

-No gràcies, que estic una mica nerviós. 

-Aleshores, bon dia i el que hem dit…anirem parlant, en quan porte el document signat ingressarem el primer any. 

-Necessite pensar…anem al meu arbre he d'abraçar-lo.

 -Va! ara, al Ribalta?

-Si.

 -Bé, vinga… anem!

-¿360?…Maremeva…aquesta gent vol comprar-ho tot!

-Allà dins ni he escoltat la quantitat!

-Ara no fas broma…?

-Vinga…digues: podré comprar “nosequantes” ampolles d’anís del Mico…Ara no, eh?

*B.M.*