*Felicitat*

Tinc cicatrius, cada cicatriu és una història, però com que les tinc a l'ànima no es veuen, si no ho explique i, no ho explicaré, per ara.

Hi ha qui pensa que els llibres i les històries cal acabar-les, jo crec que sempre queda un capítol per escriure, sempre hi ha alguna cosa més. Igual passa amb la felicitat, els moments feliços que has viscut ningú te'ls pot arrabassar, i sempre queda un lloc per més.

Un día vaig dir a una persona estimada per mi, tu no saps com n'he estat de feliç al teu costat, encara que tu no t'has assabentat. La raó va ser que jo tenia allò que buscava i ella no sabia què volia. Si va durar mil dies, són mil records per a mi. Amb la capacitat d'alzeimitzar els records que no són agradables, hi ha llacs de felicitat al mig de les muntanyes. Cada llac és un espai de felicitat que no cal que siga immensament gran. Li tinc afecte al Bic amb què escric i veig com es va gastant la tinta i li agraeix la seva fiabilitat, com també agraeix una mirada còmplice o saber que algú llegirà açó i pensarà que ell o ella també volia escriure això mateix, perquè li ha passat cuasi exactament.  Intente fer des de fa temps i, no em surt gaire bé, que el meu temps siga, com vaig dir ja a Matchbox, que cada misto que encenc dels que em queden per viure, siga una llum que il·lumine el espai on es el cor de les persones que vull. 

M'agradaria que les festes en què es reuneix la gent, com avui, duraren  tot l'any, així ho desitje i així ho intente fer. 

Bon any nou, amb el Nadal, que és avui, inclós.

*B.M.*