*Paris en juliol*


 El meu amic Vicent, el rojet, home de recursos i de negocis i de la festa, tenía moltes relacions per tot arreu. Entre els seus coneguts íntims n'hi havia un que era lampista, que es va traslladar a París a treballar, on va prosperar, i allà tenia una casa, molt a prop del Bois de Boulogne,  al centre de París. En Paris tot es centre, si vols.

Arribat el mes de juliol, Vicent li deixa al seu amic la casa del Grao de Borriana, i aquell ens deixa la seva casa de París i allà marxem. Del quatre al dotze de juliol, coincidint amb el final del Tour. Festa per tot arreu. Sense pressa. Restaurants de nivell i recomanats. Un dia anem a un que es diu Charlotte , a uns cent  metres del Moulin Rouge, on donen la millor bouillabaisse de París. Era el dia de Sant Fermí. La nostra taula boníssima i darrere nostre una altra taula de vint persones, amb els directius de Banesto, equip d'Indurain, que va guanyar eixe any el Tour. A taula, el president del Banc, Mario Conde, i d’altres, entre ells, Román Martínez d'Aragó, que era el meu director general en aquell moment i ens coneixíem, ens saludàrem i va continuar cadascú amb la seva. 

Román va haver d'anar a la presó assumint culpes del seu company. Coses de les altes finances. 

El cas és que aquell dia, Román va incloure el nostre dinar i una ampolla de Veuve Clicquot al compte de Banesto. 

Gràcies Román, era una bona persona i un gran comercial. Jo el vaig visitar a Alcalà-Meco. Li vaig portar una baralla de “ramundino”…


Els diners…Ai…els diners…


*B.M.*

Comentarios

Entradas populares de este blog

*Huidas*

*Nules News, 2*

*Camposanto*