*Lengua-Llengua*

 Ya de mayor comencé a considerar las cosas desde puntos de vista desconocidos antes para mí, y me adentré en el mundo del plagio mental, plagiar, no es malo, ni es vicio, a no ser que te conviertas en un copista irredento, como los frailes en la edad media antes de establecerse la imprenta, Una vez leí algo acerca del euskera y de Euskalerría, que me conmovió y que mi mente ha relacionado con el catalán-valenciano-mallorquín que hablamos desde la cuna, lengua, preciosa, abierta, sonora, que nunca cedió a los embates de apartarla y hacerla menor, porque sin el privilegio de haberla estudiado y siendo atacada y menospreciada, hemos hecho desde las casas y desde la calle que hablemos y pensemos en ella, y con ella, como lo hicieron nuestros padres y nuestros abuelos. Ahora se ha vuelto un poco más académica, pero bien hecho está, porque mi nieto me corrige y tengo que explicarle lo amada que es, lo abierta que está, cambios y vicisitudes, a favor y en contra. Lo que decía hace unas líneas del euskera, es referente al sueño de un escritor que escala la cima más alta del territorio y desde lo alto de su pequeño país ve que es una isla y esa isla es el euskera y yo añado que hay otra isla, que es mi lengua y en la costa hay un sinfín de barcos que nos atacan. Pero vamos a resistir y triunfar, porque a pesar de los políticos, los curas y las innumerables trabas escolares, estamos más vivos que nunca, con Zaplanas y Mazones, hablando en su lengua, que no es la nuestra, aunque sí, porque la hemos tenido que compartir. Y pienso, con Atxaga, que si se hubieran escrito tantos libros en mi lengua, como se ha hecho en francés, inglés o castellano, mi lengua sería más rica de lo que es. Atacan nuestra isla para sembrar en nuestra fértil tierra la cizaña. No triunfarán porque son unos tristes. Tuvieron tiempo para hacernos desaparecer y no pudieron, y nunca podrán. Yo llevo en mi cabeza el diccionario catalán-valenciano-mallorquín y te confieso que nunca tuve que usarlo desde el Rosellón hasta Murcia y en las islas Baleares y si acaso tampoco en lugares de Italia. Nunca, siempre entendí y me entendieron. 

Esa es nuestra gracia y nuestra fuerza. 

 *B.M.*

Ja de gran vaig començar a considerar les coses des de punts de vista desconeguts abans per a mi, i em vaig endinsar en el món del plagi mental, plagiar, no és dolent, ni és vici, tret que et converteixis en un copista irredempt, com els frares a l'edat mitjana abans d'establir-se la impremta. Un cop vaig llegir alguna cosa del euskera i de Euskal Herris, que em va conmoure i que la meua ment va relacionar amb el català-valencià-mallorquí que parlem des del bressol, llengua, preciosa, oberta, sonora, que mai no va cedir als embats d'apartar-la i fer-la menor, perquè sense el privilegi d'haver-la estudiat i sent atacada i menyspreada, hem fet des de les cases i des del carrer que parlem i pensem en ella, i amb ella, com ho van fer els nostres pares. Ara s'ha tornat una mica més acadèmica, però està ben fet, perquè el meu nét em corregeix i he d'explicar-li com és d'estimada, com està de oberta canvis i vicissituds, a favor i en contra. 

El que deia fa unes línies del basc, és referent al somni d'un escriptor que escala el cim més alt del territori i des de dalt del seu petit país veu que és una illa i aquesta illa és el basc i jo afegeixo que hi ha una altra illa, que és la meva llengua ia la costa hi ha una infinitat de vaixells que ens ataquen. Però resistirem i triomfarem perquè malgrat els polítics, els capellans i les innombrables traves escolars, estem més vius que mai, amb Zaplanas i Mazones, parlant en la seva llengua, que no és la nostra, encara que sí, perquè l'hem hagut de compartir. I penso, amb Atxaga, que si es van haver escrit tants llibres a la meva llengua, com s'ha fet en francès, anglès o castellà, la meva llengua seria més rica del que és. 

Ataquen la nostra illa per sembrar a la nostra fèrtil terra el jull. No triomfaran perquè són uns tristos. Van tenir temps per fer-nos desaparèixer i no van poder, i mai no podran. 

Jo porto al meu cap el diccionari català-valencià-mallorquí i et confesso que mai vaig haver de fer-lo servir des del Rosselló fins a Múrcia ia les illes Balears i si potser tampoc a llocs d'Itàlia. 

Mai, sempre vaig entendre i em van entendre. Aquesta és la nostra gràcia i la nostra força.

*B.M.*