*Sant Blai*


 Avui m'ha convidat el capellà a dir un petit sermó, perquè ell estava afònic i jo m'he deixat anar d'amarrades i he dit a la feligresia que lo meu és art, pel que sento en fer-ho, no pel que em paga el cura. Els he dit a la gent -que no eren molts- els he dit, que deixen de seguir camins traçats, que siguen caminants per camins de cabres, que vaiguen per on vulguen. 

Que siguen feliços! (Aixó no ho diu mai el capellà)

I al capellà li he dit que com serà el meu aniversari en unes dies, que em done una mica de diners dels  que té guardats de les donacions i que celebrem unes noces de Canaan, a l'església, amb vi del bo i pernil amb xorreres. 

No ho farà perquè és un gorromino, però la gent s’ha rist com mai no ho havia fet en una església. La senyora Purificació, la que planxa els corporals, s'ha pixat, no et dic més.

No crec que em torne a deixar fer un sermó mai més, el agre del capellà. Ja ho veuràs!


*B.M.*


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

*Huidas*

*Nules News, 2*

*Camposanto*