*Nirvana*

 Ja et vaig explicar que m'he despertat uns quants dies pensant per què faig les meves rutines diàries, sempre rutines complaents. Ara que ja vaig analitzant la situació, puc compartir les meves conclusions parcials. Intente fer només el que em fa sentir bé, si no em sento còmode amb alguna cosa, ho deixe. Tal com. 

Quina és la finalitat diària? Busque simplificar la meva existència.

Què faig amb els embolics en què no puc influir? Res. Procure trobar metes diàries, que donen lloc a que el temps no passe de pressa, quan m'agrada el que faig i m'ompli. Quan alguna cosa em complau procure no distreure'm en res accessori. Ni veig la televisió, ni llegeix diaris, ni escolte als polítics ni als capellans i bisbes. Llegeix el que vull, fique hincapeu en allò que m'atrau, si em conforme amb Sorolla i Monet, i mira que hi ha pinacoteques plenes de quadres per gaudir, no busque ni Picasso ni Dalí. Em centre en lo meu, en el meu circuit nirvànic. Les religions em posen curiós pels seus mètodes per atraure adeptes i per la falta de sentit crític propi. 

Què em poden aportar l'islam, el catolicisme, el budisme o l'hinduisme? Poc o res. Desposseïts del mercantilisme, les religions són una confluència de sectaris que opinen malament dels altres partidaris, de la resta de creients, arrabassats. Si els déus i deesses foren justos i existiren, no passarien desgràcies a la gent jove i als xiquets.

No estem preparats per al trànsit de la mort i aquesta és una assignatura que a les religions i al capital no els interessa tocar, perquè no els vegem el cul.

 

*B.M.*