*La petxina del apuntaor*


 Crec que a part d'alguns teatres xicotets de poble, ja no hi ha escenaris que tinguen la petxina per a l'apuntador com estava abans.

He passat hores i hores al costat del senyor Ramon mirant com apuntava, fins que finalment ja ho feia jo. Com que el de regidor era un càrrec pràcticament polític en teatre, es donava a algú perquè apareguera al cartell, sense més ni més, la veritable direcció de l'escena la portava el regidor donant peu i sortida a actors i actrius.

Grans actors de l'escena mundial han passat per la petxina, sabent que l'apuntador s'aprenia tot el text, el concepte total de l'obra, el ritme i l'arranjament de les fallades. Aquesta feina no tenia preu.

El treball d'apuntador ha desaparegut des de la implantació del “pinganillo” sense fils amb què l'actor avança i retrasa la veu segons el seu interès. Actors i actrius de fama mundial, ara porten implants als ulls on poden llegir el text, tot i així el que és vàlid, s'ho val i el que no, no juga en aquest nivell.

 Jo només he estat apuntador de poble i amb molta sort perquè quan va caure el sostre del teatre, ara fa 20 anys, em vaig salvar de miracle, per això ho puc explicar. I ho vull explicar, sobretot per demanar un aplaudiment per a aquells que no donen la cara i fan la vida entre bambolines, cosa molt important en teatre, com tots vostès han de saber sobradament…

Entrada… Peu… Endavant…

*B.M.*

Comentarios

Entradas populares de este blog

*Huidas*

*Nules News, 2*

*Camposanto*