*Mesos alterns per a creure*

 *Mesos alterns per creure*

Seguint l'ensenyament del meu tocai Blas, Blas Pascal, recollides a les dues fulles de *l'Infini-rien*, que van trobar a la butxaca quan va morir, per prudència i egoisme, posaré en pràctica el seu postulat amb tints d'axioma.

Ho posaré en marxa però amb alternança setmanal.

Pascal diu que cal creure en Déu si hi ha una mínima probabilitat, diferent de zero, que existeixi; perquè l'hipotètic infinit de la vida celestial minimitza qualsevol sacrifici en una vida finita, com la que vivim.

Per no perdre el temps en misses i responsos i halitosis de cures i frares, cal endarrerir l'assistència a esglésies i sagristies fins a un temps prudencial anterior a l'òbit, tal que ens permeti accedir a les promeses de vida eterna que preconitzen, és curiós que glossen les bondats celestials sense que ningú hagi anat a provar les delícies que diuen trobarem.

Només la prudència hauria de regir els meus passos i em quedo pensant en dos refranys que m'haurien d'aclarir la meva elecció; el primer “D'haver dit si, moltes vegades me'n vaig penedir, d'haver dit no, cap se'n va penedir” i el segon “A qui hagis d'acontentar, no procuris enfadar”...

Aquí em quedo pensatiu...

És difícil compaginar suposar l'existència d'alguna cosa que per definició no existeix...amb l'apetència de voler un bé que venen com a etern...

*B.M.*