*Geladora*

 *La gelaora*

-¿ Açò que es, uelo? ¿Que es? Pareix un macetero raro.

Estem buidant un cuarto de casa, arreblit de coses, de trastos, per a ampliar la cuina i el cuarto de bany. Me ho pregunta Lucas, el meu net.

Mire lo que em senyala i li conteste: Aixó era l’alegría de les reunións i dels dinars i del xiquets. Es una geladora. Li la vaig comprar a Agustí el mantequero, fill i net dels que venien mantecaos en el poble. Fa molts anys, perque Jesús el ferraor, li he preguntat i no ho recorda, farà mes de vuitanta anys. ¡Espera que tinc una foto del carret! Amb el que repartien per el  poble, venent mantecao…mira eixe de la foto es un altre mantequero, Paco, d’un poble d’Alacant, d’Onil, crec. Pero,  mira el carret del mantecaero, es auténtic, que xulo!

 Están en la foto: Naripia (el apodarem),  Paco el mantequero pare i fill i xiquets contents, es davant del cine Cassola davant de C’á la mantecaera, Sunción, guapa i graciosa, així com graciós es el fill. Ara en casa venen un mantecado artesanal, es l’última generació que fa productes que saps que son, de torró i de xocolata, els millors del mon i t’el venen amb un somriure, no com ara a Mercadona, ningú somriu als supers.

Com que era tan habitual anar de paella, en comte de dir anem de paella, diem… farem una geladora i quedava patent que eixe era un bon día de festa amb ensalada, del ort, paélla, meló i la geladora en la que participavem tots els xiquets.

Donan voltes a la cassola llarga envoltada de gel i sal i, vinga a pegar-li voltes i en un tres y no res fet…Erem feliços i no ho sabíem. Es lógic,  tant de sermó apocalíptic des d’els pulpits…no veiem la simplicitat de la felicitat a terra.

*B.M.*