*El Puntal*

 *El blau i el Puntal*

M’agrada, el color que te el blau al cel un poc avans de que la claror del día esclate. M’agrada eixe color que fa de fons la silueta del Puntal,  el moment es el crepúscle matutí. Quan els los dos bous tiren del carro de Diana, que condueix, portant el sol al día, uns minuts avans, el cel s’envaeix del blau, el blau sense adjetius, eixe blau li queda perfecte al Puntal. El Puntal es un far que ens observa, al menys des que jo el conec. He visitat les seues faldes i he pujat al cim a veure al sinyo David, el del forn, que vivía allá al menys sis mesos al any. Ens observa, dic, i si et fixes te n’adones que cada cop es més arrimat, més a prop de Nules, com si vullguera dir-nos coses. Jo perque ho intente, cuasi l’entenc. Ens dona el condol per els patiments i les pèrdues que hem patit, les gelades, la fam, les guerres, els menyspreus dels politics, que no ens mereixen, des de fa segles. Ens recorda la llengua nostra, ¡Tan bonica! Els nostres menjars i la nostra gent. Gent arrelada, gent de pas, gent vinguda de terres llunyanes i gent que se’n va i torna al poble. Ens renya per els enfrontaments, per haver deixar-nos patir abusos y retors i haver maltmés al nostre pesar, la taronja, i les cooperatives. De la falda més  abaix junt a Vilavella li van arrencar un tros de montanya, per a fer el port a Borriana, a canvi de res.

De vegades tot i que és un descregut religiós, plora, alguna llàgrima que deixa sortir per la Font de Cabres, de tant en tant, plora perque el patrimoni d’anys es deixa  perdre…el Castell de la Vilavella, La Ermita del Calvari, L’Estany i no li agrada que es perga lo d’avans, ni la llengua, ni les costums, ni els fets de la bona gent. Em diu que res li complairía més que estiguerem més  per ofrenar noves glories a nosaltres mateixos, perque a d’altres ja les hem donat a canvi de res.

Em va contar la por que va passar en 1974, quan el govern va establir que una carretera pasaría per el Calvari arrasant-ho tot,  després ho han espatllat igualment en ficar la residencia de vells ¿No hi havía cap lloc més al poble? 

Jo, temaba, diu, que si es feia falta la meua pedra, me la llevaríen a trossos per a fer coses que no son per a nosaltres.

Ens mirem cada día y cada día ens entenem mes. Es un far, una constant.

*B.M.*