*Don Arnulfo i “Elgros”*

 Don Arnulfo i “Elgros”

Avui vullguera parlar-vos del capellà de Villatorcas, personatge que va exercir de capellà,  just al moment en que es va enfonsar el poble fins el nivell que coneixem ara, el capellà de Villatorcas, des de temps immemorials va posar en pràctica el fet que els exorcismes havien de fer-se dins de l'església, a porta tancada i el local era tan petit que només cabien tres persones, cobrava un alt preu per sesió. Don Arnulfo, que així es deia, va voler anar a Roma per aprofindir el seu coneiximent en exorcismes, i va marxar, però pel camí per Catalunya es va creuar i va coneixer una monja clarissa, de la qual es va enamorar. Hi va haver els seus més i els seus menys amb el bisbe de Tortosa, pel escandol llibertí i, allò hagués acabat com el rosari de l'aurora, tret que, el capellà va subornar al bisbe amb un quadre de molt preu, del pintor valencià Molés, quadre que havia estat discretament cisat de la catedral de Sogorb per una tal Blasa, que aleshores era la mandadera.

El quadre pertanyent a l'escola de Las Alquerías, entronca el realisme francès amb el romanticisme valencià i representa el llenç, el miner Miró, assegut al terra, exhibint als seus braços el diamant anomenat “Elgros” extret de la mina exhaurida i de ignóta ubicació del terme de La Vila-vella, diamant de la mida del cap d’un nadó, el doble de la mida del diamant Cullinan. Al quadre es mostrava la ubicació d'una altra mina, que no s'ha aconseguit trobar, perquè el capellà va retallar de la part inferior el tros del llenç on apareixia el planol. Les cròniques diuen que el quadre que va ser tret de la catedral per la mandadera amb nocturnitat i amb la traïdoria collita del capellà, té aspecte d'un Cezzane i les línies no defineixen bé la ubicació de l'entrada de la mina. Molt de temps més tard es va conèixer que amb la Desamortització de Mendizábal, les mines van quedar en territori mort, béns de mans mortes. Avui aquestes terres pertanyen al bisbat de Sogorb-Castelló fins que es done remei, deo volente.

El bisbe i el vicari-general van reunir topògrafs i arquitectes i inginyers tractant de quadricular el terreny i acotar i ubicar la mina, i com no trobaven el lloc exacte, el bisbe amb l'ajuda dels polítics, va tancar la zona, clausurant el pas del camí de la Mallà i, tot el conglomerat que conforma la partida de La Perla va passar a ser propietat del bisbat de Sogorb-Castelló. Es va proclamar l'aparició d'una imatge de la Mare de Déu i, d'algun enfilall de miracles i guaricions portentoses, que van comportar la construcció d'una ermita que va tapar l'entrada de la mina quan van trobar l'esvoranc. Don Arnulfo va tornar de Catalunya, on s'havia promès amb la monja clarissa en secret i es va adjudicar el càrrec de gerent de tot l'entramat amb la promesa que en cas de negativa faria públic tot allò que coneixía. Arribant a l'acord després d'àrdues negociacions. A més es va fer nomenar administrador del tresor de la Mare de Déu de la Soledat de Nules, que el nostre mossèn sabia que era la més rica del Mediterrani i, va renunciar al viatge a Roma i al doctorat exorcista.

Nihil Obstat.

B.M.