*Ajuda*

 *Ajuda*

Poesia sense metro, sense rima, conec com caldria fer-la, però no ho sé fer; quan escrius alguna cosa que et surt a empentes, des de dins, amb el sentiment necessari i t'emociona, no ho pots deixar d'escriure. Després vindran o haurien de venir els que saben i, corregir-te i segurament es perdria l'essència del que has dit.

No havent-hi ritme quantitatiu, i sabent que l'accent és l'ànima de les paraules, a desgrat meu, se m'imposa el sentiment.

Que roïnes son les rondes a la nit, rondes de buscar consol,

de no tindre on acudir,

de cridar sense resposta,

de que ningú no t’escolta.

On l’esperança no està, i

Qui creus que et sostindría

ja no hi es per fer-te cas.

Hi ha gent i et trobes a soles, i

estàs sola al mig de gent.

La gent et mira i no et veu, 

perque quant tu vas fer falta 

no vas anar a ajudar.

L’amistad no te comerç,

el amor no es una mar

Qui cuida, te, i es cuidat, quan li cal,

cal pensar en ú mateix i,

cal pensar amb els altres i,

d’eixe mun de pensades

deu sortir mutualitat

Quant et diguen, a cuidar,

Quan et cuiden a agraïr.

No hi ha res que tu em digues

Que jo no et puga contar

Quan tu vas, els altres tornen i,

si no fas per trobar

ningú et busca, si no et vol i,

voler es voluntad i,

es soport en el condol.

*B.M.*