*1.000 mesos*


 He anat a urgències de l'hospital, que és un lloc on vaig sovint, per diverses raons, allà m'han diagnosticat…el que jo ja sabia. El temps porta aquestes coses m'ha dit el metge, que és amic, després a la porta d'entrada dos infermers, m'ho ha confirmat. Jo fa temps que ho sabia i ho sé. He fet esport, m'he tingut cura, cap excés, però…Tempus fugit. El temps és inexorable. Ho he novel·lat per dir-ho a la meva filla. Li he dit que tinc una notícia bona i una mala, encara que la mala te aspectes de maldat absoluta i, ella…Papa que? què passa? És pot tractar? No, li he dit…no hi ha tractament…cal esperar, però la cosa no pinta bé, jo quan he vist que em deien Que bé que hi ets! Aparents menys anys!… ja m'he donat per fotut… Però què és? Què tens?… Filla, tinc… tinc, gairebé 73 anys i no ens havíem adonat fins avui. La bona es que estic molt be.  Tinc ja 873 mesos, el cas és que m'agradaria arribar a 1000. M'he dit, dóna't per mort ara o a l'hora de morir. Brussel·les ja ha dit que no hi ha diners per a gent gran. Que la terra em sigui lleu!

*B.M.*

Comentarios

Entradas populares de este blog

*Huidas*

*Nules News, 2*

*Camposanto*