*Crónica a pantaló pixat*


 88 anys, Paco, genio i figura 

—Bon dia, Paco. La dona què tal? 
—Per ahí va, no la veig mai. 
—Com et va la vida? 
—Ja ho veus, ja m'he carregat al Papa… Creia que em moria jo abans que ell, però aci estic, cada dia queda menys, la idea es aguantar tot lo que se puga. 
 —Encara et carregaràs un altre Papa. 
 —18 pastilles em prenc cada dia. 
 —Si te senten bé. Què més te dóna? 
—De les festes que em dius? 
—Ja veus quines festes: sense beure, això no són festes. Processons, que no va ningú i bous. Les festes són per a la joventut, nosaltres ja no valem per a res. Veus el que està passant i no pots posar remei a res. Només pots desitjar que els fills estiguen bé… 
 —Si que et veig animat, avui! 
—Vés-t-en a fer la mà! 
—Vine demà i mon farem una… 
 —D'acord, ja passaré… 

 ¡Que complicat és haver segut lleó i ara no ser ni gat capat! 

 *B.M.*

Comentarios

Entradas populares de este blog

*Hermano*

*El Madrigal, el nostre troç*

*Viaje eclesiástico*